Català
Español
English
El president de FAI, José María Alfaro, assegura que “hi ha molta incertesa, en aquests moments, entre els arrendadors” i lamenta que les presses electorals hagin donat llum verda a una llei que no atura d'arrel el greu problema que hi ha a Espanya amb l'habitatge
La Federació Nacional d'Associacions Immobiliàries (FAI) adverteix que les agències immobiliàries que treballen amb petits propietaris ja estan notant una fugida de propietaris del lloguer d'habitatge habitual cap a altres modalitats de lloguer o la venda abans que la nova Llei d'Habitatge entre oficialment en vigor, especialment en les grans ciutats.
En aquest sentit, el president de FAI, José María Alfaro, assegura que “existeix molta incertesa, en aquests moments, entre els petits arrendadors, que són la gran majoria” i lamenta que “les presses electorals hagin donat llum verda a una llei que lluny d'atallar d'arrel el greu problema que existeix a Espanya amb el lloguer d'habitatge l'agreujarà.
Sobre aquest tema, Alfaro insisteix que “acabarà sent contraproduent i afectant els propis inquilins, a part dels petits propietaris que són els que posen el 95% de l'oferta en el mercat”.
Així mateix, el president de FAI assenyala les 10 principals conseqüències que portarà la nova normativa i que les agències immobiliàries, que tracten directament tant amb arrendadors com inquilins, ja han posat sobre la taula en nombroses ocasions.
1) Els inquilins amb menor solvència, capacitat de pagament o estabilitat laboral ho tindran encara més difícil si cap per a llogar. El «càsting d'inquilins» s'endurirà, a causa de la inseguretat generada en els arrendadors.
2) Els arrendadors retiraran propietats del lloguer com a habitatge habitual cap a altres usos, o les vendran, com ja està passant, el disminuirà encara més l'estoc d'habitatge en lloguer.
3) Els inquilins hauran de dipositar i garantir més quantitat de fiança o avals. Fins ara la mitjana era d'un i dos mesos, i ara tendiran a elevar-se al màxim que permet la llei, que són tres.
4) Els arrendadors veuran minorada la seva rendibilitat per menor incentiu fiscal i major risc d'extensió del termini per a recuperar les claus de l'habitatge davant un impagament.
5) Els inquilins tindran menys poder negociador en els contractes d'arrendament i majors dificultats per a poder arrendar un habitatge que s'adeqüi a les seves necessitats o circumstàncies personals.
6) Els arrendadors, en zones tensionadas, invertiran menys per a mantenir i rehabilitar els habitatges llogats.
7) A conseqüència del major cost de gestió per als arrendadors, els inquilins hauran de comprometre's a un major període d'arrendament mínim, i per tant hi haurà menys contractes d'un any i menys rotació en l'oferta d'habitatge.
8) Els arrendadors tendiran inicialment a autogestionar-se per a estalviar-se costos de gestió addicionals i això es traduirà en un augment de l'economia submergida en el sector
9) Els inquilins sofriran i poden ser víctimes d'enganys, estafes o condicions abusives, al no disposar d'un professional que mediï en el lloguer assegurant condicions més equilibrades.
10) El preu dels nous lloguers d'habitatge pujarà en les principals ciutats pel major risc i menor rendibilitat al qual estaran sotmesos els propietaris.
En aquest sentit, el president de FAI, José María Alfaro, assegura que “existeix molta incertesa, en aquests moments, entre els petits arrendadors, que són la gran majoria” i lamenta que “les presses electorals hagin donat llum verda a una llei que lluny d'atallar d'arrel el greu problema que existeix a Espanya amb el lloguer d'habitatge l'agreujarà.
Sobre aquest tema, Alfaro insisteix que “acabarà sent contraproduent i afectant els propis inquilins, a part dels petits propietaris que són els que posen el 95% de l'oferta en el mercat”.
Així mateix, el president de FAI assenyala les 10 principals conseqüències que portarà la nova normativa i que les agències immobiliàries, que tracten directament tant amb arrendadors com inquilins, ja han posat sobre la taula en nombroses ocasions.
1) Els inquilins amb menor solvència, capacitat de pagament o estabilitat laboral ho tindran encara més difícil si cap per a llogar. El «càsting d'inquilins» s'endurirà, a causa de la inseguretat generada en els arrendadors.
2) Els arrendadors retiraran propietats del lloguer com a habitatge habitual cap a altres usos, o les vendran, com ja està passant, el disminuirà encara més l'estoc d'habitatge en lloguer.
3) Els inquilins hauran de dipositar i garantir més quantitat de fiança o avals. Fins ara la mitjana era d'un i dos mesos, i ara tendiran a elevar-se al màxim que permet la llei, que són tres.
4) Els arrendadors veuran minorada la seva rendibilitat per menor incentiu fiscal i major risc d'extensió del termini per a recuperar les claus de l'habitatge davant un impagament.
5) Els inquilins tindran menys poder negociador en els contractes d'arrendament i majors dificultats per a poder arrendar un habitatge que s'adeqüi a les seves necessitats o circumstàncies personals.
6) Els arrendadors, en zones tensionadas, invertiran menys per a mantenir i rehabilitar els habitatges llogats.
7) A conseqüència del major cost de gestió per als arrendadors, els inquilins hauran de comprometre's a un major període d'arrendament mínim, i per tant hi haurà menys contractes d'un any i menys rotació en l'oferta d'habitatge.
8) Els arrendadors tendiran inicialment a autogestionar-se per a estalviar-se costos de gestió addicionals i això es traduirà en un augment de l'economia submergida en el sector
9) Els inquilins sofriran i poden ser víctimes d'enganys, estafes o condicions abusives, al no disposar d'un professional que mediï en el lloguer assegurant condicions més equilibrades.
10) El preu dels nous lloguers d'habitatge pujarà en les principals ciutats pel major risc i menor rendibilitat al qual estaran sotmesos els propietaris.
Sigues el primer en escriure un comentari...