Tant a Espanya com a Alemanya, França, Itàlia o EUA la limitació de l'lloguer no ha tingut èxit.

En el cas d'Espanya aquesta regulació s'ha convertit en motiu de controvèrsia i confrontació entre el Govern de coalició PSOE-Podem. En aquest cas el PSOE defensa incentivar fiscalment als propietaris que lloguin per sota d'un determinat preu. Mentre que Podem prefereix congelar les rendes per sota de la mitjana i forçar baixades de preus fins al límit en els lloguers més elevats.

A causa de l'absència a Espanya d'una política de l'lloguer es fa més difícil fer una anàlisi exhaustiva i extreure conclusions a el respecte per la que l'únic que podem fer és basar-nos en les experiències d'altres països com Alemanya, França, Itàlia i els EUA.

En el cas d'Alemanya

Diverses són les ciutats que tenen una alta densitat de població i una elevada demanda el que empeny a l'augment de preus. De fet la renda de les set ciutats alemanyes va pujar més de l'40% de mitjana.

El Govern en un primer moment va aprovar la llei de el fre de l'lloguer limitant els preus en els nous contractes a un màxim de l'10% en les zones més tensionades i d'aquest estudi les conclusions que es van extreure va ser una desacceleració moderada, els preus havien pujat molt i aquest control va evitar forts repunts. També va entrar en vigor altra norma que posava un límit límit a l'lloguer en funció de l'any de construcció de l'immoble i els resultats van ser la baixada de l'lloguer i la reducció de l'oferta.

En el cas de França

Han publicat dues normes a l'respecte durant els darrers 5 anys.

La primera d'elles durant el Govern de François Hollande la Llei de el límit de rendes en zones tenses de 2014. L'esmentada Llei no va tenir molt èxit ja que va disparar els preus de l'lloguer un 25% quan el 60% de la població francesa viu de lloguer sent posteriorment abolida el 2017.

En 2019 va ser publicada una nova normativa "la Llei Elan" que va tornar a limitar les rendes. Aquesta norma regula contractes nous i renovacions i limita el preu de l'lloguer, en aquest cas no pot excedir de l'20% de la valor fixat cada any per decret tenint en compte la localització, el nombre d'habitacions i l'any de construcció. Tampoc pot ser inferior a l'30%. Els límits s'apliquen en 80 barris de París i les multes per infringir van de 5.000 euros, per a particulars, a 15.000 euros, per a empreses.

Les conclusions extretes de l'Observatori de París mostren que encara amb l'entrada en vigor de la Llei Elan en 2019 per contenir els preus, un de cada tres contractes va pujar la renda per sobre de l'índex oficial, resultats que no eren els esperats ja que el 2020 es van incrementar els preus.

Itàlia

Des de 1998 compta amb un mecanisme de control de rendes anomenat "Lloguer de tarifa acordada".

Posteriorment en 2004 es va introduir una altra norma en la qual cada Ajuntament a partir d'acord entre associacions locals de propietari i representants de llogaters es fixen preus màxims i mínims. Es baremen els immobles i l'Estat ofereix incentius fiscals contemplant un pagament de taxes per als propietaris de el 10% de l'total de la renda.

Des del passat abril, inquilins i propietaris poden pactar una reducció de l'lloguer per la crisi de l'coronavirus.

 Segons l'últim informe de l'portal SoloAffitti, els lloguers van caure un 7,5% de mitjana a Itàlia durant l'emergència sanitària. El 2020 van augmentar més d'un 3% les adhesions a el contracte de lloguer de preu acordat, a causa dels beneficis fiscals que comporta aquesta fórmula.

EUA, límits en tres estats

Tres són els Estats limitats als EUA; New York, Califòrnia i Oregon.

En el cas de New York la falta d'espai i l'oferta de mercat lliure situen els preus pels núvols tractant-se d'una ciutat enfocada a l'lloguer, el 65% dels residents són inquilins. En 2019 un terç dedicava el 50% dels seus ingressos a l'pagament de l'lloguer. Una agència governamental regula el parc d'habitatges existent a Nova York on el 43% són lliures i el 45% són de propietat privada.
En 2019 es va adoptar una norma al costat d'altres dues categories:

La renda controlada equivalent a la renda antiga a Espanya i l'oferta pública en què hi ha un 12% de l'total d'habitatges de lloguer dedicades a persones amb menor nivell d'ingressos.

En el cas de Califòrnia l'1 de gener de 2020 va publicar una norma que limita durant 10 anys l'augment anual de rendes a el 5% més la inflació.
Finalment a Oregon es va aprovar el 2019 la llei a de el límit de renda anual de el 7% més la inflació sense límit temporal.