Els préstecs invariables han passat de ser marginals a dominar el mercat: la política monetària de l'BCE, l'interès comercial dels bancs i l'aversió dels consumidors a el risc expliquen el canvi

Gairebé sis de cada 10 hipoteques constituïdes l'abril passat preveien uns tipus d'interès fixos (un 58,5% exactament). La xifra, un rècord absolut en la sèrie històrica de l'INE, impressiona més encara si es considera que una dècada enrere aquest tipus de productes eren pràcticament marginals, amb una quota de mercat que rondava el 4%, davant el domini dels interessos variables. Un tomb absolut que Elena, una administrativa de 43 anys que recentment ha signat una hipoteca, veu normal: "A dia d'avui és més barat el [interès] fix que el variable, encara que sembli mentida", respon a l'ésser preguntada sobre les raons que el van portar a optar per un préstec de el primer tipus.
Elena reconeix que en el seu cas no va haver de fer grans càbales per veure si, arriscant-una mica a una futura pujada dels tipus, aconseguia esgarrapar un estalvi amb una hipoteca variable: "Directament al banc em van dir que era més cara", assegura , "t'ho ofereixen perquè estan obligats, però perquè no ho agafis". Tots els càlculs els va deixar per la part de productes vinculats que, a canvi d'una rebaixa substancial de l'preu de l'préstec, va haver de contractar amb la seva hipoteca, com una assegurança de vida, una assegurança de llar i una alarma. "Surten més cars que un producte fora de el sistema bancari, però em compensa amb el que em baixa el tipus d'interès", explica a el telèfon.
El cas de l'administrativa no és una excepció ni molt menys, segons els experts de el sector. Joan Villén, responsable de el departament hipotecari de el portal Idealista, indica que "hi ha entitats que estan fomentant brutalment la part d'hipoteques fixes" i creu que en el mercat és determinant "què et ven el banc". I coincideix Carles Solé, gerent de formalització hipotecària de Tecnotramit, en què "un factor essencial és el benefici de les entitats financeres". Aquestes, desenvolupa, "sempre busquen la major rendibilitat" ia hores d'ara l'han trobat en la combinació entre uns tipus fixos que "encara que no siguin elevats, asseguren uns beneficis" i l'oferta de productes vinculats, sense la contractació el préstec perd atractiu .
Atents a Frankfurt
Totes aquestes consideracions domèstiques tenen el seu origen, en realitat, en decisions que es prenen a milers de quilòmetres de distància, a Frankfurt. "A la fi el que està en el cor d'aquest assumpte sempre és la política monetària, el que faci el Banc Central Europeu", indica Francisco Vidal, economista en cap d'Intermoney. La "gran clau", explica, és el tipus d'interès de la facilitat de dipòsit, en negatiu des 2014 i que fa que les entitats puguin oferir préstecs tan barats. I la causa última és que hi ha "una economia afeblida que necessita un suport de la política monetària".

La crisi de l'coronavirus no ha variat aquest fet, diu Vidal, el que fa que "la visibilitat a mitjà i llarg termini" per a l'economia europea segueixi sent "bastant escassa pel que fa a capacitat de millora". Per això l'expert demana prestar menys atenció a la inflació, que segons les estimacions pujarà cap a final d'any però tornarà a situar-se per sota del que el BCE desitja en 2022 i 2023, i més a la recuperació econòmica. "La clau és la intensitat de l'repunt i l'important és que va a ser controlat i molt mesurat des de Frankfurt", estima l'economista, que subratlla que la millora "no farà necessari ni aconsellable un grau de generositat com l'actual" a els estímuls de BCE.

En definitiva, es pot esperar un encariment dels préstecs en els propers mesos en comparació amb l'excepcionalitat actual. Però la sensació és que queden hipoteques fixes per a estona. "A la fi, en el món en què vivim, la realitat és que els tipus baixos van a romandre durant moltíssim temps", valora Vidal. Solé, de Tecnotramit, afegeix que "si és un referent el que fan els veïns europeus, no només estem en màxims d'hipoteques fixes, sinó que aquestes s'incrementaran".