El tribunal ratifica la sanció de 90.001 euros interposada per l'Ajuntament de Barcelona per una oferta en què només s'acceptava com a llogaters “persones espanyoles”

“Parelles, estudiants, persones espanyoles”. Aquest és el perfil d'inquilí que es buscava per a llogar un pis en el centre de Barcelona, segons un anunci publicat en el portal Idealista en 2019. Aquest requisit constitueix una “infracció molt greu” de la llei catalana del Dret a l'Habitatge. Així ho ha considerat un tribunal barceloní, que ha ratificat la multa de 90.001 euros que l'Ajuntament de la ciutat va imposar contra un Agent de la Propietat Immobiliària (API).
El consistori va multar també a un altre API, als anunciants i al portal Idealista, però el tribunal encara no ha resolt aquests casos. Tots els amonestats van recórrer la multa per considerar que es tractava d'una multa “desproporcionada”. Així mateix, van esgrimir que no es pot justificar que hi hagi discriminació per raó d'origen en aquesta oferta immobiliària, ja que “en l'exercici de determinats drets fonamentals, els estrangers no estan en les mateixes condicions que els ciutadans espanyols”.
El tribunal ha desoït tots aquests arguments i ha ratificat la multa, de moment, a un dels API. Es converteix així en la primera sentència que avala les multes per discriminació a l'accés a l'habitatge per raons d'origen, una sentència a la qual ha pogut accedir eldiario.es.
​Una exclusió que augmenta en un 134%
Aquesta oferta d'Idealista és la primera a la qual l'Ajuntament va obrir un expedient sancionador, però a causa del recurs, la multa no s'ha arribat a aplicar encara. Per a trobar la primera multa cal remuntar-se a agost de 2021, quan va sancionar amb 45.000 euros a un propietari per negar-se a llogar el seu pis a un jove marroquí.
Amb aquestes dues sancions, l'última d'elles ratificada per la justícia, l'Ajuntament de Barcelona pretén “enviar un missatge i deixar clar que no es poden tolerar discriminacions per raons d'origen”, assegura Lucía Martín, regidora d'habitatge del consistori de la capital catalana.
S'espera que aquestes multes “dissuadeixin” als propietaris i immobiliàries a redactar ofertes discriminatòries, una tendència que ha anat en augment en els últims anys. L'exclusió residencial va augmentar en 2021 un 134,7% respecte a 2018, passant dels 23 als 54 casos denunciats, segons dades extretes dels informes anuals de l'Oficina de No Discriminació de Barcelona (OND), un observatori municipal que recull les denúncies ciutadanes.
La tendència discriminatòria va viure un pic durant la pandèmia, sent 2020 l'any en què més casos s'han detectat (70). “En èpoques de màxima precarietat, els col·lectius més afectats sempre són els que més dificultats tenen per a teixir xarxes. És injust, però sempre perden més els que més vulnerables són”, assegura Martín.
Denúncies ciutadanes
Davant aquesta realitat, l'Ajuntament de Barcelona va elaborar en 2021 l'informe 'Discriminació a la carta', basat en 350 crides realitzades a agents immobiliaris argumentant que es volia posar un pis de propietat en lloguer. D'aquestes converses es van extreure xifres com que el 86% de peticions d'excloure a persones “immigrants” com a inquilines s'acaben satisfent. A més, el 30% d'agents immobiliaris reconeixen que la discriminació per raó d'origen és una pràctica habitual en la professió.
Sobre la base d'aquestes xifres, Lucía Martín reconeix que els casos denunciats són “molts menys” que els que realment existeixen, ja que les discriminacions de les quals es té constància són només aquelles que han estat denunciades per la ciutadania davant la OND. Per això, l'Ajuntament demana “l'ajuda dels veïns”, perquè alertin de situacions com aquestes.
“Sense aquesta veu d'alarma, se'ns dificulta la tasca de fer complir la llei”, diu la regidora en referència a la Llei del Dret a l'habitatge, un text que va entrar en vigor en 2007 i que descriuen com una llei “pionera, però que encara no s'ha desenvolupat. La mostra està en el fet que, fins fa un any, no teníem sancions per a qui dificulta l'accés a l'habitatge a uns certs col·lectius”, assegura.