Les compravendes igualen en només deu mesos les de tot el 2021, l'exercici que marcava el rècord fins ara, encara que els signes d'alentiment s'acumulen

El mercat de l'habitatge ha avançat en 2022 a una velocitat que no es veia en molt de temps, encara que alhora és evident que els vents han canviat i, en aquesta recta final de l'any, bufen de cara. Això no impedirà un exercici triomfal per a la segona mà, el millor de la història. De gener a octubre, segons les dades difoses aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística, les compravendes d'habitatges usats ja sumen 551.643 operacions. Són només 800 menys que durant tot 2021, el millor any fins ara per a aquest segment del mercat, la qual cosa garanteix un rècord per segon any consecutiu.
Les cases de segona mà impulsen les xifres totals de compravendes i l'any serà excel·lent per al conjunt del mercat, encara que no a l'altura del pic de la bombolla immobiliària perquè ara l'obra nova té menys estirada. En l'acumulat de gener a octubre se superen les 550.000 operacions, la qual cosa situa el mercat un 17% per sobre de les xifres del mateix període de 2021. Només a l'octubre, s'han venut a Espanya 51.615 cases (42.771 usades i 8.844 noves), la qual cosa suposa un 11,4% més que en el mateix mes de l'any anterior. El sector recupera així el creixement a dos dígits (al setembre havia marcat l'evolució més feble de la postpandèmia) i mostra que li queda molta inèrcia.
​Però alhora és evident que s'està frenant i ja no mostra els creixements, fins i tot per sobre del 30%, que exhibia a l'inici de l'any. Aquesta és la percepció en la qual incideixen analistes com Francisco Iñarreta, portaveu d'Idealista: “L'escenari més probable és que assistim a una reducció d'operacions que es mantindrà durant els següents trimestres”, indica en una nota difosa pel portal. El motiu fonamental, creu l'expert, és el viratge en la política monetària que va iniciar el Banc Central Europeu el juliol passat i que ha encarit el finançament hipotecari. Però el decalatge de les dades oficials “provoca que l'estadística [d'octubre] a penes reflecteixi” aquests canvis.
El motiu al qual al·ludeix Iñarreta es refereix al fet que la sèrie de l'INE beu dels registres de la propietat. Aquests reflecteixen el moment en què s'inscriuen les compravendes, la qual cosa sol succeir entre un i dos mesos després del moment en què realment es produeixen. Altres fonts com els notaris, que es consideren més immediates perquè recullen el moment en què se signa l'operació, ja apunten a una reculada inequívoca del mercat. Segons les dades d'octubre del Consell General del Notariat, difosos també aquesta setmana, a l'octubre es van signar un 4,9% menys d'operacions que un any abans. A la llarga el que sol succeir és que totes dues estadístiques coincideixin, i per això molts experts creuen que l'INE acabarà reflectint en els pròxims mesos aquests descensos.
A més, se suma un entorn econòmic que no ajuda. “La inflació que estem vivint a poc a poc farà mossa en la butxaca de les llars”, explica María Matos, cap d'Estudis de Fotocasa. “Això pot fer que, a la llarga, els espanyols no puguin estalviar tant per a la compra d'habitatge i que, per tant, es freni la compravenda d'immobles”.
Segons les últimes dades de l'INE, quatre comunitats autònomes van experimentar caigudes interanuals de compravendes a l'octubre. La major es va registrar a Navarra (-8,8% respecte al mateix mes de 2021), a la qual es van sumar reculades moderades a La Rioja, Galícia i Castella-la Manxa. En l'extrem oposat, Extremadura i Canàries van veure créixer les operacions per sobre d'un 30% respecte a octubre de l'any anterior.
A més de les vendes d'habitatge, l'Estadística de Transmissió de Drets de Propietat recull totes les finques que canvien de mans a Espanya, pel motiu que sigui. Les compravendes d'habitatge són la part nuclear d'aquestes dades, però també poden observar-se les d'altres finques urbanes (garatges, trasters, locals, etcètera) o les de finques urbanes. En tots dos casos les operacions van caure a l'octubre. I des del punt de vista d'altres modalitats de transmissió, l'INE reflecteix que també les donacions, herències i permutes estan retrocedint respecte a les xifres de 2021.