​Tres de cada quatre contractes de lloguer es veuran afectats per la limitació del 2% en la pujada de les rendes anuals

Finalment, després de l'esperat anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, el nou paquet de mesures per a fer front a l'alça de la inflació derivada de la guerra a Ucraïna s'allargarà fins al 31 de desembre. A les noves iniciatives, com la de reduir l'IVA del rebut de la llum del 10% al 5%, l'ajuda directa de 200 euros per a autònoms i aturats o reduir entre un 30% i un 50% els diferents abonaments de transport, se suma la pròrroga de totes les mesures aprovades en el primer decret del passat 29 de març.
Entre elles, el topall del 2% a la pujada dels lloguers quan toc la revisió anual del contracte d'arrendament. Per tant, la renovació dels lloguers segueix desvinculada de l'Índex de Preus al Consum (IPC) i es manté durant sis mesos més l'Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), que des de la seva posada en marxa limita l'increment de les rendes al 2%.
Aquesta mesura extraordinària ha estat molt criticada pel sector immobiliari i ja està suposant un cost per als propietaris d'habitatges, siguin grans o petites forquilles. Si només amb el decret inicial de març, l'impacte ha pogut aconseguir els 560 milions d'euros, després de l'anunci del president Sánchez d'allargar la mesura sis mesos més, fins al 31 de desembre, caldria afegir altres 1,16 milions d'euros, segons l'estudi publicat per idealista, el marketplace immobiliari del sud d'Europa.
L'última dada coneguda de la inflació s'ha disparat fins al 10,2%, la seva taxa més alta des d'abril de 1985, en referència a la dada avançada del mes juny publicat aquest dimecres. És 1,5 punts percentuals més alta que la del mes de maig, quan va tancar en el 8,7%.
2,6 milions de contractes afectats pel topall del 2% a la pujada dels lloguers
Dels més de 3,5 milions de contractes d'arrendaments d'habitatges signats a Espanya, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el Govern ja va estimar que el primer paquet de mesures aplicat des de març afectaria sobre una quarta part, uns 875.000 lloguers, en els tres primers mesos de vigència. Per tant, altres sis mesos més, fins al 31 de desembre, suposaria llavors multiplicar per tres aquesta estimació, fins a superar els 2,6 milions de contractes afectats pel topall del 2% a la pujada dels lloguers.
Per a calcular aquest impacte en el mercat d'arrendament, s'ha tornat a emprar la diferència entre la pujada de la renda que es podria haver donat amb l'última taxa d'inflació coneguda, la dada de l'IPC avançat de juny, que ha aconseguit el 10,2%, segons la recent estadística publicada per l'INE, i l'Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), amb el topall del 2%.
Malgrat que actualment, l'última dada del IGC publicat de juny, corresponent al mes d'abril, ha tancat amb una variació del 4,05%, donat l'impuls de la inflació en el conjunt de la Unió Europea, la Llei de desindexació de l'economia espanyola de 2015 manté que “quan la taxa de variació d'aquest índex superi l'objectiu a mitjà termini d'inflació anual del BCE (2%), es prendrà aquest valor com a referència”.
Per tant, el que està suposant aquest límit a la pujada de les rendes enfront del que estableix la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU), de manera general, sumarà en els nou mesos de vigència, coneguts fins al moment, uns 1.722 milions d'euros. Aquestes són les pèrdues que registraran els propietaris al no poder aplicar l'IPC.
En el text del Boletín Oficial del Estado (BOE) publicat de manera extraordinària el diumenge 26 de juny, l'Executiu afirma que “tenint en compte l'evolució recent de l'Índex de Preus al Consum, cal estendre l'aplicació de les mesures de limitació extraordinària de l'actualització anual de la renda dels contractes d'arrendament d'habitatge, a fi d'evitar en un mateix contracte un excessiu impacte en les persones i llars arrendatàries d'habitatge de l'evolució d'una referència la variació de la qual està obeint a elements del context nacional i internacional que són aliens a l'àmbit de l'arrendament d'habitatge”.
1.160 milions d'impacte en el lloguer entre juliol i desembre
Als inquilins que els toqui la revisió anual del seu contracte de lloguer al juliol continuaran aplicant l'actual limitació del 2% en la renovació de les rendes. De mitjana, els suposarà un increment mitjà dels seus lloguers entorn de 162 euros durant l'any vinent, segons l'estudi d'idealista, prenent com a referència un habitatge tipus trepitjo de dos dormitoris llogada un any abans en les capitals analitzades.
El preu mitjà a Espanya d'un habitatge en lloguer d'aquesta tipologia va aconseguir els 675 euros al mes al juliol de 2021, per la qual cosa la renda actualitzada amb aquesta pujada del 2% ara se situa en 689 euros mensuals de mitjana, 14 euros més al mes.
Si s'apliqués, d'altra banda, l'última taxa d'inflació coneguda, el recent IPC avançat de juny, la nova renda actualitzada donaria un lloguer mitjà de 744 euros/mes, la qual cosa suposen 69 euros més al mes i un acumulat de 826 euros anuals de mitjana nacional.
La diferència entre aquests 162 euros anuals de pujada amb l'actual renovació del contracte de lloguer amb el topall del 2%, i els 826 euros que hagués suposat amb l'últim IPC, aconseguiria els 664 euros anuals.
Els lloguers de Sant Sebastià, Barcelona, Bilbao, Palma i Madrid són els que més notaran la diferència després de l'actualització de les rendes. El preu mitjà en aquestes capitals, amb l'actual límit del 2% en l'increment del lloguer, quedaran en 918 euros al mes a Sant Sebastià, 867 euros/mes en les capitals catalana i biscaïna i 816 euros/mes a Madrid i Palma, respectivament.
Si s'apliqués, no obstant això, l'última taxa d'inflació publicada, les noves rendes s'haurien col·locat en 992 euros/mes en la capital guipuscoana, 937 euros/mes a Barcelona i Bilbao, i 882 euros/mes a Palma i la capital espanyola. La pujada anual dels lloguers a Sant Sebastià, Barcelona o Bilbao hauria superat els 1.000 euros a l'any.