L'intent del Govern de posar límits a l'alça en els preus dels lloguers de l'habitatge a Espanya està causant enrenou al sector immobiliari.

Almenys, escepticisme. El nou índex de preus de referència per al lloguer, que entra en vigor aquest dissabte, ha deslligat la polèmica perquè suposa en la pràctica gairebé límits un 30% dels preus de mercat, segons els intermediaris immobiliaris. Entre els prudents, la idea que preval és que l'impacte de la llei a l'hora de rebaixar les rendes serà escàs, ja que afectarà com a molt els nous contractes i pot ser desincentivador perquè augmenti l'oferta de pisos en lloguer.
Aquest mecanisme de control de preus del lloguer en zones tensionadas fins al moment sol ha estat sol·licitat per Catalunya, que ha anunciat un acompte electoral per al pròxim 12 de maig després de no haver pogut tirar endavant els seus pressupostos per a 2024. L'índex es dirigeix bàsicament a grans forquilles en zones tensionadas, persones físiques o jurídiques titulars de cinc o més immobles residencials situats en aquestes àrees, encara que la gran part de l'oferta de lloguer està en mans de petits propietaris, per als quals ja existeix un topall en les actualitzacions dels contractes del 3%. També és aplicable als habitatges que s'introdueixin en el mercat i que no hagin estat llogades en els últims 5 anys.
Segons Fotocasa el mercat de l'habitatge està conformat, en la seva majoria, per un 80% de petits propietaris que tenen una o dos habitatges i només un 10% de particulars posseeixen tres immobles o més. Des del portal immobiliari Pisos.com, el seu director d'estudis, Ferran Font, es mostra escèptic amb aquesta nova mesura presa per part del Govern, en considerar que comença a caminar amb “grans qüestions al seu voltant que, de moment, no tenen resposta". "Quina Administració és la que s'encarregarà de desenvolupar aquesta nova llei? Què passarà o quin règim sancionador existeix? Qui aplicarà aquest règim sancionador? Com s'ha d'accedir a informació tan important com si el propietari al qual llogaré un habitatge és gran forquilla o no? En definitiva, hi ha molts dubtes entorn d'aquest nou límit", qüestiona Font. En aquest sentit, l'expert recorda que aquesta mesura impactarà, sobretot, en aquells nous contractes de grans forquilles, així com a aquells immobles de petits propietaris que porten més de cinc anys fora del mercat del lloguer i que es vagin a incorporar ara. “La resta, en gran manera, tindran una actualització del 3%”, conclou.
Guifré Homedes Amat, director general de la immobiliària catalana Amat, considera que "la nova llei farà que els arrendadors siguin cada vegada més exigents a l'hora de triar als seus inquilins, la qual cosa perjudicarà les rendes més baixes". Opina que la situació actual de l'habitatge a Espanya és de "crisi solapada", tant d'oferta i demanda. Les immobiliàries han registrat en els últims mesos una caiguda important en la intermediació del mercat de lloguer, a conseqüència que tant arrendadors com arrendataris estan prolongant contractes.
Des del sector immobiliari en general s'alerta que l'índex tindrà un efecte contrari al desitjat i que descoratjarà als propietaris per a treure nou habitatge al mercat, la qual cosa reduirà encara més l'oferta i tensionará més els preus, al mateix temps que es fa més palès l'augment dels lloguers temporals o turístics per a sortejar la llei d'habitatge.
La patronal espanyola de promotors i constructors APCE, que forma part de CEOE, veu sorprenents les diferències de preus entre l'índex i el que ofereixen els portals immobiliaris i adverteix que monitorarà, allà on s'apliqui, els efectes que pot tenir sobre l'oferta i el preu.
​El portal immobiliari Idealista sosté que l'índex del Govern dona uns preus un terç més baixos que els del mercat, situant-los en valors de 2017, quan encara no era palès l'escassetat d'oferta, que ha caigut un 23% des de llavors. Les dades basades en la mostra anunciada en Idealista al febrer de 2024 ofereixen un preu de 11,6 euros/m², mentre que l'índex es queda en els 7,9 euros, un 32% més baix, subratlla el portal. La major diferència que veuen es dona a València, on l'índex marca un preu un 47% més baix. Li segueixen Palma (-43%), Lugo (-41%), Alacant, Conca i Màlaga (-40% en els tres casos). Entre els grans mercats, aquesta diferència se situa en el 36% a Barcelona, en el 24% a Madrid i en el 24% a Sevilla.
L'associació de propietaris d'habitatge en lloguer Asval, que compta amb més de 6.000 associats dels quals el 95% són petits propietaris, s'ha mostrat en contra del control de preus, que creu que no ajudarà a l'accessibilitat, i demana que s'escolti el sector. Un 85% dels habitatges analitzats per Lloguer Segur superen l'índex. Lloguer Segur, que gestiona 22.000 immobles, ha analitzat els preus de tancament de 852 habitatges de dotze províncies, i conclou que de mitjana estan 130 euros més cares, més d'un 14% per sobre del que marca l'índex. De fet, en el 85% dels habitatges estudiats els seus propietaris haurien de baixar la renda un 18% de mitjana (167 euros), atès el rang superior que marca. No obstant això, asseguren que en un 15% de la mostra el lloguer podria encarir-se encara més amb pujades, en casos concrets, de més de 400 euros a Màlaga o de 600 euros a Madrid. Lloguer Segur ho titlla d'imprecís i arbitrari i sosté que en províncies com Barcelona i Madrid l'índex planteja rangs de preus mínims de 300-400 euros, valors de fa deu anys.
Els Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya situen aquesta diferència en el 20% de mitjana i si es compara amb l'índex català es mouria entre el 10% i el 15%. D'usar-se l'índex de referència mig català, creuen que el descens de les rendes ascendiria fins a un 25% per sota del preu comercial proposat.