A partir de la imposició dels límits en els preus del lloguer d'habitatges, executats per algunes administracions després dels plantejaments de la Llei 12/2023 de l'Habitatge, la tensió del mercat de lloguer a CCAA com Catalunya s'ha accentuat considerablement.

A més d'una demanda d'habitatge disparat, en la qual el nombre d'inquilins que competeixen pel lloguer d'un habitatge és 4 vegades superior a la de la resta d'Espanya, l'oferta d'habitatges, en aquestes regions, està desapareixent.

A Catalunya en cinc anys s'ha passat de 199.050 habitatges disponibles a 114.878. Això suposa una caiguda de l'oferta del 42%. A Barcelona s'espera que en 2025 es perdin 12.000 habitatges de lloguer i es passarà de les 170.764 unitats en 2019 a les 83.117 de 2025, una destrucció d'habitatge del 58% en sis anys.

Aquests habitatges destruïts passen a modalitats de lloguer temporal que no sofreixen els topalls dels preus o es converteixen en habitatges buits. Les dades de l'INE ens mostren que més d'un 9% dels pisos de la ciutat estaven buits en 2024. En CCAA on no s'ha aplicat la Llei de l'Habitatge, els percentatges d'habitatges buits són menors. A Madrid un 6% i a Getafe o Fuenlabrada, a penes el 3% d'habitatges buits.

Competència salvatge per un habitatge de lloguer
La mitjana nacional de demandants per un habitatge és de 122, en el que portem de 2025, però a Barcelona, arran dels topalls en els preus, la mitjana de demandants és de 341 en els 10 primers dies de publicació de l'oferta. Li segueixen Balears (142) Las Palmas (134), Girona (106), Biscaia (113), Tarragona (102), Santa Cruz de Tenerife (101), Madrid (101) i València (100). Cal tenir en compte que una pressió normal seria d'al voltant de 15 demandants per a un habitatge de lloguer, com es dona en ciutats com Castelló, Salamanca, Segòvia, Zamora, Burgos, Ciudad Real o Lugo.

Baixa oferta, alta demanda: preus a l'alça
La conseqüència evident del desequilibri entre l'oferta i la demanda d'habitatges de lloguer és la pujada progressiva dels preus. En 2025, el preu mitjà va pujar un 7,2%, situant-se en 1.146 euros el metre quadrat. A Barcelona (1.649 euros) els preus van créixer una mica menys, un 5,5%, Balears (1.641 €), Madrid (1.558 €), Guipúscoa (1.465 €), Biscaia (1.289 €), Màlaga (1.258 €), Las Palmas (1.112 €), València (1.081 €), Santa Cruz de Tenerife (1.064 €), Àlaba (1.030 €) i Navarra (1.011 €).