Queden menys de 48 hores perquè comencin les eleccions catalanes. Una cita amb les urnes en què els ciutadans no només decidiran un nou Govern autonòmic, sinó en la que els assumptes relacionats amb l'habitatge ocupen un paper destacat.

La limitació de el preu dels lloguers, les ocupacions il·legals d'habitatges o la gestió de pisos turístics són alguns dels temes que integren els programes electorals de les principals formacions polítiques que concorren als comicis. Què defensa cadascuna d'elles? Hi ha postures compartides o difereixen en gairebé tot? A continuació, analitzem les principals propostes electorals en matèria d'habitatge per al 14-F.
Es reconeix l'augment de preus que ha patit el mercat de lloguer a Catalunya, però hi ha divergències al voltant d'establir un control públic sobre l'indicador
La formacions polítiques que concorren a les eleccions de l'14-F són conscients que el preu de l'lloguer a Catalunya ha experimentat un augment notable en els últims anys. A l'respecte, des del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) recorden que aquest indicador s'ha vist incrementat en un 29%, de mitjana, en l'últim lustre, si bé no es pronuncien sobre la possibilitat d'establir un control de preus sobre aquest mercat.

No passa el mateix amb el programa electoral d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), document que especifica la necessitat que hi ha en aquesta comunitat autònoma de "desplegar i reforçar les mesures per limitar els preus de lloguer". Aquesta mesura també està inserida en les propostes d'En Comú Podem (ECP), organització que busca "instar el Govern de l'Estat a una regulació de l'preu de l'lloguer", en el marc legal impulsat per una nova normativa pel dret a l'habitatge.

L'augment de el parc d'habitatge en règim d'arrendament és un objectiu compartit, tot i que hi ha diferències en les estratègies que s'han de desplegar per aconseguir aquest objectiu
El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) es mostra contrari a la limitació per llei dels nivells de preus màxims de lloguer, tot i que reconeix que hi ha un problema d'accés a l'habitatge per part d'un nombre cada vegada més gran de persones. És per això que des d'aquesta organització creuen que l'obligació de les administracions, "en col·laboració amb el sector privat i social", és posar al mercat un major nombre d'habitatges de lloguer.

Aquesta postura és compartida per Junts per Catalunya (JxCat), partit que ha promès la posada en marxa d'un nou programa per a la promoció d'habitatge públic de lloguer. Per a això, s'ha compromès a facilitar línies de finançament amb préstecs bonificats "per als promotors privats que apostin en construir habitatge de protecció oficial de lloguer" ia desenvolupar un mercat de lloguer "segur", amb plenes garanties "i en el qual estiguin establerts els drets i deures de propietaris i llogaters ".
Per la seva banda, des del PSC s'inclinen per promoure el parc d'habitatge en règim de lloguer a través de campanyes de comunicació destinades a propietaris particulars d'habitatge buit en zones amb demanda acreditada, "perquè cedeixin aquests immobles a preus taxats a canvi de seva rehabilitació, si escau, i amb garantia de cobrament de renda ". Quant als habitatges buits propietat d'entitats financeres, des del Partit Popular de Catalunya (PPC) es mostren partidaris d'establir una taula de diàleg amb aquestes organitzacions "perquè puguin posar-les en el mercat amb totes les garanties o formar part dels programes d'habitatge social ".

L'ocupació il·legal centra el debat polític. Les solucions abasten des de la creació d'un cens d'habitatges ocupats fins facultar les comunitats de propietaris per iniciar desallotjaments
El fenomen de l'ocupació il·legal d'habitatges no ha quedat a l'marge de l'debat polític i és un dels assumptes que centren els programes electorals de cara a l'14-F. En aquest sentit, des de Ciutadans denuncien que Catalunya és la comunitat autònoma que registra un major nombre d'ocupacions il·legals d'habitatges, "el que priva els propietaris dels seus immobles, genera problemes de convivència i suposa una amenaça per a la seguretat". D'aquí que aquest partit s'hagi compromès a facultar les comunitats de veïns "per instar els desallotjaments d'immobles que siguin ocupats en el mateix edifici". Així mateix, des d'aquesta organització han avançat que reforçaran les competències de Mossos d'Esquadra i Policies Locals per intervenir en aquests casos.

Un altre partit polític que es mostra contrari a l'ocupació il·legal d'habitatges és el PSC, en el programa proposa aprovar una estratègia integral davant aquest fenomen, elaborar un cens d'habitatges ocupats, "identificant els perfils dels ocupants, les qualitats dels habitatges i els propietaris d'aquestes ". En paral·lel, aquest partit proposa que, en els casos en què no hi hagi problema de convivència i s'ocupin habitatges de grans forquilles, sempre que "els ocupants acreditin arrelament al municipi i situació de vulnerabilitat"; s'impulsi la cessió d'aquests immobles a la Generalitat, "que dissenyarà costat dels municipis un programa d'inserció laboral i residencial personalitzat, podent aquests regularitzar la seva situació habitacional mitjançant un contracte de lloguer social".

La funció dels pisos turístics també separa els partits polítics. Alguns advoquen per afavorir la seva conversió a l'lloguer tradicional, mentre altres aposten per restringir les llicències
La pandèmia de l'coronavirus ha modificat el nombre de pisos turístics que operen a Catalunya. Tot i això, aquest mercat també és focus d'atenció per part dels partits polítics que es presenten a les eleccions d'aquest diumenge, els quals mantenen postures diferenciades en relació a la funció i gestió que s'ha de fer al voltant d'aquests immobles . Segons l'opinió de l'PdeCat, i com a forma per augmentar el parc d'habitatge en règim de lloguer de la comunitat autònoma, caldria "afavorir" la conversió d'aquests immobles "en habitatges de lloguer habitual".

Per contra, i tot i que declaren el mateix objectiu d'augmentar el parc d'habitatge de lloguer, des de En comú Podem defensen que s'ha de protegir l'ús residencial de l'habitatge "enfront d'altres usos". És per això que advoquen per restringir les llicències de pisos turístics en zones d'alta demanda, així com per modificar la regulació d'aquests permisos, "establint límits de caducitat". "Proposem implantar les mesures necessàries perquè els pisos turístics no tinguin llicència permanent", afirmen.

Els partits polítics prometen desenvolupar plans d'emancipació que contemplen la cessió d'ús i alternatives de compra recolzades en ajudes retornables per als joves.
Les formacions que concorren a les eleccions s'han centrat en els joves algunes de les seves propostes més importants, conscients de la precarietat laboral que pateix aquest col·lectiu, així com de l'augment de l'preu de l'habitatge que s'ha produït al país en els últims anys, la qual cosa dificulta els seus plans de futur. En aquesta línia, des d'ERC han fet públic el seu interès per impulsar un pla d'emancipació juvenil "real" i dotat amb 6.000 habitatges. En concret, des d'aquesta formació volen establir un model d'habitatge públic arrendant el règim de cessió d'ús, "assegurant que el sector públic no perd la propietat i que alhora aquesta és accessible".

Per la seva banda, el PSE es mostra partidari de desenvolupar alternatives de compra per als més joves, a través de la posada en marxa de "ajudes retornables" a aquest col·lectiu, les quals es dirigirien "a el pagament de l'entrada d'un pis mitjançant la modalitat de propietat compartida ".
Aquesta proposta es duria a terme sobre habitatges de segona mà de mercat lliure "que no tinguin un preu superior a l'mòdul de protecció oficial", sempre que la hipoteca representi menys de l'30% de l'sou dels compradors. L'ajuda rebuda podria retornar en un termini màxim de 50 anys.
Els partits que concorren a les eleccions de l'14-F no s'obliden dels impostos relacionats amb l'habitatge i són diversos els que prometen baixades de diferents tributs com a Patrimoni o ITP
Les promeses electorals relacionades amb els impostos també són presents en aquests comicis. De fet, són diversos els partits polítics que vinculen les seves propostes a una baixada dels tributs relacionats amb l'habitatge. En aquest sentit, dins el decàleg de mesures que Vox proposa per a Catalunya es troba una bonificació a el 99% dels impostos de Patrimoni, Successions i Donacions.

Per la seva banda, el PP es compromet a igualar el mínim exempt en l'impost de Patrimoni català a la de la resta de comunitats autònomes, passant aquesta quantitat dels 500.000 euros actuals a una mitjana de 700.000. De la mateixa manera, consideren necessari reduir l'impost de transmissions patrimonials, baixant-de el 7% a el 6%, si es tracta de transmissió de pisos de protecció oficial, o de el 5% a el 4% si es tracta de famílies nombroses, menors de 32 anys i de persones amb discapacitat.