Els préstecs inscrits en els quatre primers mesos ja només cauen un 0,3% interanual

El mercat de l'habitatge a poc a poc es sacseja els efectes de la crisi sanitària. I l'últim exemple el tenim en la inscripció de noves hipoteques en els registres de la propietat.
Segons les dades de l'INE, a l'abril es van registrar 31.909 préstecs per a la compra d'habitatge, un 13,5% menys que al març, però un 32,1% més que en el quart mes de l'any passat, en ple confinament.
La progressiva millora de la signatura de noves operacions permet pràcticament esborrar ja l' 'efecte covid', i és que el balanç dels primers quatre mesos de l'any la caiguda interanual se situa en un lleu 0,3%. No obstant això, a l'abril s'han inscrit menys hipoteques que al març.
Segons explica Joan Villén, responsable d'idealista / hipoteques, "la dada d'abril mostra un cert alentiment respecte a el mes de març, tot i que es manté en nivells elevats. Esperem que la recuperació es mantingui en aquests mesos, tot i que és cert que estem detectant una certa desacceleració de l'volum de peticions d'hipoteca, que podria impactar en les estadístiques de la segona part de l'any ".
En aquesta remuntada el tipus fix segueix sent protagonista i aconsegueix signar un altre màxim històric, després de representar un 58,5% de les noves operacions a l'abril. Això vol dir que, de cada 100 hipoteques registrades en el quart mes de l'any, 58 eren hipoteques a un tipus d'interès fix. L'aposta per aquest tipus de préstecs ja va batre rècord el 2020 i la tendència s'està accelerant en els últims mesos, impulsada per l'interès dels consumidors a buscar una hipoteca que fugi dels vaivens de l'mercat. En paraules de Villén, aquest nou màxim es produeix "a la calor de l'amenaça d'inflació i possibles pujades de tipus".
El que també està repuntant és l'import mitjà dels préstecs. Segons l'organisme d'estadístiques, la banca va prestar a l'abril un total de 4.450 milions d'euros per a la compra d'habitatge, un 47% més que un any abans, el que es tradueix en uns 139.500 euros per hipoteca. És la xifra més elevada des de l'esclat de la pandèmia sanitària.
En el quart mes de l'any també s'ha produït un increment de l'tipus d'interès mitjà de les hipoteques, que per primera vegada des de gener se situa per sobre de l'2,5%. En concret, s'ha situat en el 2,53%, encara que segueix en zona de mínims històrics, com a conseqüència de la guerra bancària per captar nous clients via préstecs per a la compra d'habitatge.
Les dades oficials també porten amb ells una forta pujada de l'nombre d'hipoteques amb canvis en les seves condicions inicials. A l'abril s'han inscrit 22.098, 1 339,6% més interanual. Atenent a la classe de canvi, s'han produït 18.366 novacions (o modificacions produïdes amb la mateixa entitat financera), amb un augment anual de l'346,2%. Per la seva banda, el nombre d'operacions que canvien d'entitat (subrogacions a el creditor) puja un 304,3%, i el de hipoteques en què canvia el titular de el bé hipotecat (subrogacions al deutor), un 332,2%.
Resultats per CCAA
El repunt de les hipoteques inscrites d'abril ha estat generalitzat a tot Espanya, encara que no en totes les regions ha tingut el mateix impuls. Les comunitats amb majors taxes de variació anual en el nombre d'hipoteques sobre habitatges són Cantàbria (128,9%), Extremadura (105,1%) i Castella-la Manxa (99,1%). Per sobre de la mitjana nacional també es troben Madrid (55,4%), Navarra (54,8%), Castella i Lleó (45,2%) i Aragó (35,8%).
A l'altre costat de la taula, i amb alces inferiors a el 20%, es troben La Rioja, Astúries, Andalusia i Balears. L'arxipèlag ha estat l'única autonomia on el registre d'hipoteques ha crescut a un ritme d'un sol dígit respecte a l'any passat. En el cas de Catalunya, el repunt interanual s'ha situat en un 23%.
Si mirem el volum absolut, les comunitats amb major nombre d'hipoteques constituïdes sobre habitatges a l'abril han estat Andalusia (6.327), Madrid (6.174) i Catalunya (5.343), i també són en les que la banca presta més capital. En aquest cas, el rànquing el lidera Madrid (amb 1.327,5 milions d'euros), seguida de Catalunya (859,0 milions) i Andalusia (713,0 milions). Les comunitats amb majors taxes de variació anuals en el capital prestat són Cantàbria (125%), Castella-la Manxa (119,2%) i Extremadura (102,4%).