El Govern allarga els contractes de lloguer i acota les fiances però no limita els preus.

El Govern ha aprovat aquest divendres al Consell de Ministres un decret per modificar la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que augmentarà els terminis dels lloguers i inclourà altres mesures previstes en l'acord pressupostari signat amb Podem que obligaran a reformar 05:00 normes en total . Entre el que sí que recull, destaca passar de tres a cinc anys la durada dels contractes de lloguer (i fins a set anys si el propietari és una empresa) i reforçar l'obligació que no es puguin exigir un aval superior a dos mesos de fiança . No obstant això, el text que ha acordat el Govern deixa fora alguns aspectes que des de la formació estatge consideraven "fonamentals" per controlar els preus, especialment, algun tipus de mecanisme per evitar rendes desorbitades.
Després de la reunió del Gabinet, en la roda de premsa posterior, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha assegurat que no preveuen "mesures d'intervenció en els preus de mercat". És a dir: que no fixaran almenys de moment preus màxims per zones com va reclamar Units Podem. Deixen fora definitivament les promeses que van fer a la formació? "Aquest decret no pretén integrar ni totes les propostes del PSOE ni tots els compromisos a què hagi pogut arribar amb altres forces polítiques. Contempla les mesures més urgents. Tindran l'oportunitat de poder complir-se en el tràmit pressupostari", ha tancat.
Ábalos ha assenyalat que el decret aprovat "recull l'ambició de començar a parlar ja de política d'habitatge com a dret i amb la seva funció social". I ha justificat la urgència de la norma: "Volem acabar amb un drama que afecta els projectes de vida de la gent, sobretot els joves", que es veuen obligats a compartir habitatge. També volen posar límit als desnonaments de lloguer, que creixen a un ritme anual del 5%.
Però les mesures no contenten en res a Podem, soci preferent del Govern per tirar endavant la reforma. "El decret del Govern no conté la mesura més important de l'acord: prohibir les pujades abusives del lloguer", ha assegurat el secretari general del partit, Pablo Iglesias. "Si no rectifiquen, votarem en contra", ha afegit en un tuit que ha rematat amb la locució llatina pacta sunt servanda (els pactes obliguen).
La principal divergència entre Podem i el Govern fa referència al punt 3.2 de l'acord pressupostari, que recollia la possibilitat d'habilitar als ajuntaments "per a l'elaboració d'un índex de preus de lloguer de referència" que permeti "regular i limitar les pujades abusives del preu ". El partit d'Esglésies entén que la modificació de la LAU és l'instrument adequat per a escometre i per això demanen que figuri en el decret. Fonts del Ministeri de Foment, del qual depèn Habitatge, assenyalen que en el pacte amb Podem apareixia com un punt diferenciat del que es referia a la modificació de la normativa de lloguers i que el termini pactat era "al llarg de 2019". Entenen, per tant, que hi ha marge, tot i que no descarten que pugui incloure durant la tramitació parlamentària del Reial decret, que un cop entri en vigor haurà d'anar al Congrés per ser validat en el termini d'un mes.
Al marge del que pugui incloure en pactes posteriors, aquestes són algunes de les mesures que recull el decret que ha preparat el Govern:

Contractes més llargs

El termini dels lloguers, que el Govern del PP va rebaixar a tres anys en la reforma de la LAU de 2013, tornarà a ser amb caràcter general de cinc anys, com ja va avançar l'Executiu al juliol, poc després d'arribar a la Moncloa. A més, en el cas en què l'arrendador sigui una persona jurídica -empreses, fons d'inversió, etcètera- els contractes se celebraran amb una durada mínima de set anys. Les pròrrogues tàcites del contracte, que el PP també va rebaixar i va deixar en un any, tornaran a contemplar fins a tres anys. Es tracta del termini temporal pel qual s'amplia un contracte una vegada transcorregut el període màxim, sempre que l'arrendador o l'arrendatari no manifestin la seva intenció de posar punt final al contracte.
Avals limitats a dos mesos de renda
En el moment de la signatura del contracte, l'arrendador no podrà exigir al nou inquilí un aval, al marge de la fiança, que excedeixi en dos mesos la renda mensual de lloguer "llevat que es tracti de contractes de llarga durada". En aquests sí que podran pactar garanties addicionals. Es limiten així les exigències, freqüentment abusives, que molts propietaris demanen de manera addicional al mes de fiança.

Ajudes fiscals, encara que molt limitades

Quan es signi un contracte de lloguer oficial i es registri adequadament en l'Administració, el propietari i el llogater podran quedar exempts de pagar l'impost sobre transmissions patrimonials i el d'actes jurídics documentats en aquest procés burocràtic. Es tracta d'una mesura amb poca repercussió, ja que és molt rar abonar aquests tributs en contractes de lloguer entre particulars.
El decret també modifica la Llei Reguladora de les Hisendes Locals per modificar l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) encara que en dues supòsit molt limitats: quan l'arrendador sigui un ens públic es podrà eximir a l'inquilí del pagament d'aquest impost i els Ajuntament podran bonificar fins al 95% de l'IBI "en els habitatges subjectes a lloguer de preu limitat". En tots dos casos dependrà sempre de cada consistori, que són els organismes competents en aquest tribut, si s'acull a aquestes mesures o no. També dependrà de cada administració local decidir si augmenta el recàrrec de l'IBI a vivendes desocupades amb caràcter permanent (una mesura ja prevista actualment perquè la va introduir el PP el 2002 però que "estava mal regulada fins ara", segons fonts de Foment) i destinar el superàvit a promoure el seu parc d'habitatge públic, una cosa que fins ara els ajuntaments no podien fer perquè tenien limitat la seva despesa per la Llei d'Estabilitat.

Protecció contra els pisos turístics

S'inclou una altra mesura que ja havia avançat l'executiu mesos enrere: s'habilitarà a les comunitats de veïns perquè, si ho decideixen tres cinquenes parts dels propietaris, puguin acordar limitar o vetar els arrendaments turístics a l'edifici. Per això es modifica la llei de propietat horitzontal. Una mesura que, segons fonts de Foment, només s'aplicarà a nous pisos turístics i no als ja existents perquè "no té caràcter retroactiu".

Canvis en els desnonaments de famílies vulnerables

També es modifica la llei d'enjudiciament civil per "reformar el procediment de desnonament" i que les llars vulnerables tinguin més protecció. Assegura el Govern que hi haurà "millor coordinació" entre la justícia i els serveis socials per evitar que les famílies es quedin al carrer sense una alternativa quan perden el seu habitatge. En concret, els jutges han de notificar els inicis dels processos de desnonament als serveis socials. Aquests emetran un informe i, si alerten que les persones que van a ser expulsades de la seva llar es troben en situació de vulnerabilitat, s'obrirà una pròrroga d'un mes (o de dos quan és una persona jurídica la qual sol·licita el llançament) per buscar una solució.

Sense intervenció en els preus

"Benvingut sigui el decret perquè respon a l'acord pressupostari, però per a nosaltres és totalment insuficient", assenyalen fonts de Podem coneixedores de les negociacions amb l'Executiu. Aquest els va confirmar dijous a última hora de la nit que portarien aquest divendres el decret al Consell de Ministres, que s'ha celebrat sense Pedro Sánchez perquè el president es troba a Brussel·les. Aquestes mateixes fonts insisteixen que intentaran que s'incloguin en el decret els índexs de referència de preus per limitar les pujades de les rendes, una mesura que, asseguren, "no té cost econòmic". "Anem a lluitar-en la tramitació"; afegeixen aquestes mateixes fonts.

No tindrà efecte retroactiu

Una altra és l'aplicació retroactiva de la pròrroga dels lloguers, una modificació que "tindria un efecte immediat en la ciutadania" i que en la formació estatge creuen que té encaix legal si es justifica i es delimita correctament. Consistiria en que l'ampliació dels terminis de lloguers que recull el decret s'apliqui als contractes ja vigents. Podem també vol fixar l'obligatorietat que la revisió anual de rendes es realitzi només a través de l'IPC i no d'altres índexs que generalment resulten menys beneficiosos per a l'inquilí. La mesura es contempla ja en el decret, però només per a habitatges protegits.
"No s'atreveixen a tocar i regular el mercat d'acord amb paràmetres habituals a tot Europa", resumeixen les fonts consultades de Podem davant la pregunta de per què aquestes mesures que han estat sobre la taula (i algunes d'elles consagrades en l'acord pressupostari ) finalment no apareixen en el decret del Govern. En qualsevol cas, ambdues parts coincideixen que la negociació continuarà.