Primer senyal que la brutal escalada de l'euríbor iniciada al començament del 2022 podria haver arribat a un punt d'inflexió.

Mancant les dades dels dos dies laborables que resten perquè acabi el mes, l'índex al qual estan lligades la majoria de les hipoteques a Espanya apunta a tancar agost en una mitjana d'entorn del 4,072%. De confirmar-se, suposarà la seva primera caiguda intermensual després de disparar-se en 4,6 punts percentuals en 19 mesos d'alces sense precedents, des del -0,502% de desembre de 2021 al 4,149% del juliol passat. I el que és encara més rellevant per als hipotecats a tipus variable: les quotes dels crèdits que toc revisar amb l'euríbor d'agost registraran la pujada més suau des de la qual van experimentar les que van usar l'índex del setembre passat, una moderació que tot apunta al fet que s'ampliarà en els pròxims mesos. Encara que hi ha hipoteques a tipus variable que es revisen cada sis mesos, la majoria ho fan una vegada a l'any. Les quotes pugen si l'euríbor està més alt que un any abans en el mes que serveix de referència per a revisar el crèdit. La raó que les pujades de les quotes hagin començat a moderar-se i ho vagin a fer de forma més pronunciada en els pròxims mesos és, precisament, que els nous nivells de l'euríbor s'estan comparant amb els de la segona part de 2022, considerablement més elevats que els de la primera meitat d'aquell exercici. Així, l'euríbor va arrencar aquell any marcant un -0,477% al gener i el va acabar disparat fins al 3,018% al desembre.
A l'agost de l'any passat, l'índex es va situar en el 1,249%, amb el que la diferència internanual serà ara d'uns 2,82 punts percentuals. Per posar-ho en perspectiva, les diferencies any contra any van ser inferiors a un punt percentual entre gener i maig de 2022 i van estar per sota dels tres punts fins al setembre passat. A l'octubre, van aconseguir els 3,1 punts, al març van ascendir a un màxim de 3,884 punts, i des de llavors s'han anat moderant, començant a suavitzar les pujades de les quotes, fins a baixar aquest agost per sota dels tres punts per primera vegada en onze mesos.
Pujada sobre pujada, això sí, les quotes pujaran menys, però continuaran pujant, almenys a curt termini. En una hipoteca de 150.000 euros a 24 anys amb una mena d'euríbor més 1% que tingui com a referència la dada d'agost (normalment les que es revisen octubre), la quota mensual passarà de 674 a 901, és a dir, 227 euros més al mes i 2.724 euros més a l'any. Per a un crèdit de 300.000 euros amb les mateixes característiques, l'alça serà de 1.348 a 1.803 euros: 455 euros més al mes i 5.460 euros més a l'any. A més, el cop per als hipotecats serà més suau, però es produirà sobre el dur cop que ja van encaixar fa dotze mesos. Per entendre el que han sofert en els últims dos anys, les quotes dels dos crèdits usats com a referència es van revisar amb la dada d'agost de 2021 a 552 i 1.105 euros al mes, respectivament, amb el que en dos exercicis hauran pujat en 349 i 698 euros mensuals. És a dir, que seran un 63% més cares. A Espanya, així, hi ha unes cinc milions d'hipoteques per a la compra d'habitatge, de les quals 3,7 milions són a tipus variable lligades a l'euríbor. D'aquestes últimes, entorn d'un 35% (1,295 milions) es revisen amb les dades de l'índex de gener a juny, un 25% (925.000) amb els de juliol a setembre, i una mica menys d'un 40% (1,48 milions) amb els d'octubre a desembre. Les majors pujades de les quotes, superiors a tres punts percentuals més el diferencial, les han sofert els entorn de tres milions de llars (aproximadament el 80% del total d'hipoteques lligades a l'euríbor) amb crèdits revisats amb les dades de l'índex d'entre el passat octubre i juliol.
L'índex, així, ha començat a baixar perquè el mercat dona per descomptat que la fi del cicle d'alces dels tipus oficials del banc central està molt a la vora, si no s'ha aconseguit ja. L'autoritat monetària ha deixat obert tornar a elevar-los a mitjan setembre o deixar-los sense canvis, però també ha donat pistes que en principi no queden moltes més pujades. No obstant això, sempre hi ha la possibilitat que la inflació torni a disparar-se i l'obligui a endurir encara més la política monetària, si bé els creixents símptomes de feblesa de l'economia de la zona euro ho fan menys probable.