Davant la pressió per conèixer el text definitiu de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'impost de la plusvàlua municipal, se n'ha filtrat el contingut, tot i que encara no s'ha publicat a la web de l'organisme.

És una sentència que acaba amb aquest impost perquè considera inconstitucional el mètode de càlcul d'aquest tribut. Tanmateix, tanca la porta a la possibilitat de reclamar l'import pagat indegudament els darrers anys per part del venedor d'un habitatge, de l'hereu o donant d'un immoble. Sens dubte, és un gerro d'aigua freda per als contribuents que esperaven obtenir la devolució d'un impost que ha vulnerat el principi de capacitat econòmica.

En concret, la sentència del TC assenyala que no podran ser revisats els casos ja jutjats, o amb resolució administrativa en ferm, però tampoc les liquidacions provisionals o definitives que no haguessin estat impugnades a la data en què s'ha dictat la sentència (26 de octubre). Això significa que el contribuent no podrà recuperar allò pagat indegudament per la plusvàlua municipal, tal com recorda José María Salcedo, soci del despatx Àtic Jurídic. Això tret que no hagués sol·licitat aquesta devolució, abans del 26 d'octubre.

Qui hagi presentat una autoliquidació de limpost sense rectificar posteriorment tampoc podrà recuperar limpost. Només podran aquells que hagin sol·licitat aquesta rectificació. Així, només es poden beneficiar de la declaració d'inconstitucionalitat els contribuents que al seu dia van recórrer, o van sol·licitar la rectificació, i encara estan esperant resolució. I també aquells que van recórrer al seu dia, van veure desestimada la seva petició, però encara estan en termini de presentar un nou recurs.

"Queden fora d´aquest exclusiu club totes les liquidacions ja dictades, però que no van ser recorregudes abans del 26 d´octubre. I això, malgrat que encara estiguin en termini de recurs. I també les sol·licituds de rectificació i devolucions d´ingressos indeguts que no s'hagueren presentat, abans de la referida data de 26 d'octubre", comenta Salcedo.

Tot i això, el soci d'Àtic Jurídic recorda que encara que el Constitucional ha tancat la porta a molts contribuents per reclamar, cal tenir en compte que hi ha molts recursos i sol·licituds de rectificació encara pendents de resoldre. I a aquests sí que els seria aplicable la declaració d'inconstitucionalitat.
Què han de fer els contribuents a qui s'acaba el termini per presentar autoliquidació o liquidació
És possible que, qui va vendre, va heretar, o va donar un habitatge, hagi de declarar l'impost i se li acabi el termini. I això, sense que encara s'hagi aprovat una nova normativa que reguli com calcular l'impost després de la declaració d'inconstitucionalitat.

Doncs bé, tenint en compte que l'impost continua vigent, el més prudent és declarar la transmissió, i esperar que l'Ajuntament liquidi, previsiblement, amb la nova normativa ja en vigor, que s'espera que tingui efectes retroactius.

D'aquesta manera, José María Salcedo aconsella que, si segons l'ordenança, correspon al contribuent presentar una declaració, aquesta s'hauria de presentar utilitzant el formulari municipal previst. I, complert aquest tràmit, el contribuent només ha d'esperar que l'Ajuntament li notifiqui la liquidació. El càlcul de la quota a pagar, previsiblement, ja es farà d'acord amb la nova normativa.

Per contra, si li correspon presentar una autoliquidació de l'impost, es pot presentar a zero, sense ingrés. I si escau presentar un escrit explicatiu dels motius de tal autoliquidació a zero, que bàsicament consistiran en la inexistència de normes amb què quantificar el tribut. Això, tot esperant que, quan s'aprovi nova normativa, l'Ajuntament pugui notificar-li una liquidació amb la quota a pagar.

Per què és inconstitucional la plusvàlua municipal
El TC considera que el sistema objectiu de càlcul de l'impost és inconstitucional perquè determina que sempre hi ha increment de valor quan es transmet un terreny, independentment que aquest increment existeixi en realitat, i de la quantia.

Això afecta directament el principi constitucional de capacitat econòmica recollit a l'article 31 de la Constitució espanyola.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, considera que són inconstitucionals i nuls els articles 107.1, segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (RD Legislatiu 2/2004 , de 5 de març), perquè estableix un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'impost de plusvàlua municipal que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real daquest increment.

És a dir, el mètode de càlcul del dit impost ignora si en la venda d'un habitatge hi ha hagut pèrdues o no, ni quin ha estat el guany realment obtingut. La sentència compta amb el vot particular concurrent del president Juan José González Rivas i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer.

L?import mitjà que surt a pagar pels contribuents oscil·la entre els 3.000 i 6.000 euros, encara que en funció del valor cadastral que tingui l?immoble transmès, els imports exigits poden ser molt superiors.

El legislador haurà de regular la fórmula nova de calcular l'impost
El Ministeri d'Hisenda ha assegurat que revisarà aquest impost per garantir-ne la constitucionalitat i el finançament dels ajuntaments. A l'espera que el Tribunal Constitucional publiqui la sentència, el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública ultima un esborrany legal que garantirà la constitucionalitat del tribut, oferirà seguretat jurídica als contribuents i certesa als ajuntaments.

Per part seva, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) ha assenyalat que quan es conegui la sentència, es convocarà una Junta de Govern Extraordinària de la FEMP i, des de la Federació, “ens posarem en contacte amb la Ministra d'Hisenda i procedirem a interpretar la Sentència conjuntament i demanarem al Govern d'Espanya analitzar de manera conjunta la solució”, ha afirmat el president de la FEMP, Abel Caballero. Segons la seva opinió, és positiu una nova norma que permeti restablir l'impost amb "justícia de recaptació".

Tindrà efectes retroactius?
Als despatxos d'advocats es rumoreja que la nova normativa que està cuinant el Ministeri d'Hisenda tindrà una disposició transitòria que permetrà la seva aplicació a situacions anteriors a la seva entrada en vigor.

Una cosa semblant va passar a Guipúscoa, on el Decret Foral Norma 2/2017, aprovat després de la declaració d'inconstitucionalitat de la normativa foral, va disposar que "el que disposa l'article únic del present decret foral-norma resultarà d'aplicació a les liquidacions de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, practicades a partir del 25 de març de 2017, corresponents a meritacions anteriors a aquesta data, sempre que amb anterioritat a aquesta no s'hagi dictat liquidació que hagi assolit fermesa corresponent a aquestes meritacions. "

I en relació amb els recursos de reposició pendents de resolució que "Els recursos de reposició que es trobin pendents de resolució a data 25 de març de 2017, es resoldran tenint en compte el que disposa l'article únic del present decret foral-norma."

"No sembla que el legislador del territori comú anirà tan lluny en matèria de recurs, tenint en compte que, com s'ha indicat, els recursos que ja estan presentats sí que es beneficiaran la declaració d'inconstitucionalitat. La nova normativa sí que podria ser aplicable , per contra, als recursos, o sol·licituds de rectificació, que es presentin a partir del 26-10-2021", sentencia Salcedo.

Consulta la sentència
Tot i que encara no s'ha publicat la sentència del Constitucional a la seva pàgina web, s'ha filtrat l'esborrany que adjuntem, que podria patir canvis, tot i que els experts asseguren que no seran rellevants. Previsiblement la sentència estarà a punt la setmana que ve. I posteriorment es publicarà al BOE.