El tribunal el considera confiscatori si és major que el benefici restades les despeses.

El Constitucional confirma la seva revés a l'impost de plusvàlua, però amb matisos. El ple de l'Alt Tribunal ha declarat, en una sentència publicada integralment aquest dimecres i parcialment avançada el passat 31 d'octubre, que aquest gravamen municipal -que paga el venedor d'un immoble pel suposat augment de la seva patrimoni- és confiscatori quan supera el benefici net obtingut. Però no estableix si és nul també quan sigui desproporcionat al guany obtingut.
La decisió respon a una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Jutjat Contenciós-administratiu número 32 de Madrid, relativa a una compravenda que va proporcionar a l'comprador un benefici de 4.343,67 euros i per la qual se li exigia abonar un impost de plusvàlua de 3.560 euros . És a dir: el gravamen absorbia 1 89,89% del guany. El jutjat madrileny va preguntar llavors a l'Constitucional si aquest impost podia considerar confiscatori, també a la llum que restades les despeses que el contribuent havia hagut de suportar, el guany net era inferior a l'import de l'gravamen.

El Constitucional resol que l'impost és inconstitucional només quan supera el benefici net, restades les despeses d'adquisició i transmissió.

José María Salcedo, soci al despatx d'advocats Àtic Jurídic, considera discutible que es puguin treure les despeses de la base imposable, ja que aquest plantejament contradiu la doctrina de l'Tribunal Suprem. A més, assenyala que els càlculs de l'Constitucional no són de el tot correctes. "Ha fet malabarismes perquè el benefici sigui inferior a l'impost pagat, incloent per a això les despeses de notaria, cancel·lació d'hipoteca que el Suprem en principi no admet", opina. "Amb això, ha eludit resoldre el cas que realment se li havia plantejat [impost a pagar mínimament inferior a l'benefici] i evitant fixar regles, com ara establir un percentatge a partir d'el qual l'impost és confiscatori encara que hi hagi guany". Una cosa que passa en altres països.
L'impost de plusvàlua municipal -oficialment, imposat sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) - és un dels tributs més importants que gestionen els ajuntaments. S'aplica al guany obtingut per la venda d'un immoble i es basa en la suposada revaloració que adquireix el terreny amb el pas dels anys.

En 2017, el Constitucional va sentenciar que aquest gravamen és inconstitucional si es produeixen pèrdues per al venedor en l'operació de compravenda, a l'considerar que es vulnera el principi de "capacitat econòmica" que suporten els contribuents que preveu l'article 31 de la Constitució.

Almudena Velázquez, advocada de la plataforma Reclamador.es, confirma que la sentència publicada aquest dimecres xoca amb la doctrina de l'Suprem pel que fa a el càlcul de la base imposable, i recorda que hi ha una altra qüestió plantejada pel mateix Suprem sobre la constitucionalitat de la fórmula de càlcul que determina l'impost, basada en "uns coeficients que sempre donen guanys perquè fan una previsió a futur" sobre la revalorització de el terreny.

Aquesta sentència, efectivament, aclareix que "el vici declarat es troba exclusivament en la forma de determinar la base imposable i no en la de calcular la quota tributària". Velázquez la interpreta com un advertiment més perquè el legislador avanç en la reforma d'aquesta norma, que porta pendent des 2017. "És important assenyalar que una vegada declarats inconstitucionals, primer els articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 de l'TRLHL per la STC 59/2017, de 11 de maig, i ara l'article 107.4 TRLHL per aquesta sentència, és tasca de legislador, en l'exercici de la seva llibertat de configuració normativa, realitzar l'adaptació de el règim legal de l'impost a les exigències constitucionals posades de manifest en una i altra sentència ", diu la sentència.

"Els ciutadans es troben en una situació d'inseguretat jurídica", lamenta Velázquez, que recorda que la sentència de l'Constitucional publicada aquest dimecres obre el ventall perquè es revisin els casos que encara no tinguin una resolució ferma