​El TC veu inconstitucionals els articles en què es basa la limitació de les rendes dels arrendaments en zones tensionades de Catalunya

El Ple del Tribunal Constitucional ha estimat per unanimitat el recurs d'inconstitucionalitat interposat per diputats del PP contra 11 articles de la Llei catalana de lloguer. El TC aclareix que diversos d'aquests preceptes són inconstitucionals per la invasió de competències de l'Estat, referida a la fixació en un mercat únic de les bases per a regular els contractes. Des de la publicació de la sentència no es podran signar lloguers amb límits de rendes, encara que sí que els mantindran els contractes d'arrendament d'habitatge celebrats amb anterioritat.
La sentència declara que són inconstitucionals i nuls els següents articles de la Llei de Catalunya 11/2020, de 18 de setembre de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge i de modificació de la Llei 18/2007, de la Llei 24/2015 i de la Llei 4/2016, relatives a la protecció del dret a l'habitatge: 1, 6 a 13, 15 i 16.2; les disposicions addicionals primera, segona i tercera; la disposició transitòria primera i la disposició final quarta, lletra b); la disposició addicional quarta i la disposició final tercera.
Aquests punts de la Llei catalana de lloguer eren la base perquè el govern autonòmic establís la limitació dels preus del lloguer en aquelles zones declarades tensionadas. “Aquests preceptes suposen una invasió de la comunitat autònoma en les competències de l'Estat que reconeix l'art. 149.1.8 de la Constitució referida a la competència en matèria civil per a regular les bases contractuals”, afirma la sentència.
De fet, aquest article reserva a l'Estat la fixació de les bases de les obligacions contractuals, i li atribueix la competència per a establir els criteris d'ordenació general del sector de la contractació privada en aquells territoris autonòmics que comptin amb legislació pròpia.
“La finalitat de la reserva estatal en matèria de dret de contractes consisteix en la necessitat de garantir un comú denominador en els principis que han de regir les obligacions contractuals, la qual cosa s'aconsegueix quan les categories generals són les mateixes en tot el territori nacional”, aclareix el dictamen del Tribunal Constitucional.
“La competència estatal de les bases de les obligacions contractuals ha de ser entesa com una garantia estructural del mercat únic i suposa un límit en si a la diversitat reguladora que poden introduir els legisladors autonòmics”, puntualitzen des del TC.
El Tribunal Constitucional posa èmfasi en el fet que aquesta sentència no afecta a les situacions jurídiques consolidades, és a dir als contractes en vigor. “Els efectes seran ‘pro futur’ pel que els contractes d'arrendament d'habitatge celebrats amb anterioritat al moment de la present resolució es mantenen en els seus termes”.
Arran de l'anul·lació de la limitació catalana de preus del lloguer, Francisco Iñareta, portaveu d'idealista, explica que “suposa una boníssima notícia per al mercat del lloguer a Catalunya. La suspensió, malgrat ser esperada, suposa un alleujament per a propietaris i sobretot per a les famílies que durant la seva vigència han notat en carn pròpia les dificultats per a trobar un habitatge, després de la massiva desaparició de producte de lloguer i un nul impacte en els preus. Des d'idealista creiem que les autoritats catalanes haurien de prendre nota i no repetir errors del passat en aplicar la nova Llei d'Habitatge que es troba encara en tràmit parlamentari”.
Aquesta nova sentència s'uneix a la recent del 24 de febrer per la qual el TC Constitucional també tombada part del decret que va aprovar la Generalitat de Catalunya a la tardor de 2020, en plena crisi sanitària, per a frenar els desnonaments de persones vulnerables. Aquest decret contemplava la prohibició de desallotjar a inquilins vulnerables que residien en un immoble d'una gran forquilla d'habitatges, per la qual cosa no afectava els propietaris particulars.
L'actual sentència del Tribunal Constitucional coincideix amb la tramitació de la Llei d'Habitatge del Govern, que entre els seus punts té la d'establir límits de rendes en aquelles zones que es declarin tensionadas. Just el 10 de març, el Congrés dels Diputats ha rebutjat les esmenes a la totalitat plantejades per PP, Ciutadans, PNB, PDeCAT i Junts han estat rebutjades gràcies al suport al Govern d'ERC i els partits minotarios d'esquerres.
La controvertida Llei pel Dret a l'Habitatge que tanta polèmica ha aixecat en el sector immobiliari, i que ja ha comptat amb un informe en contra del CGPJ, seguirà el seu tràmit parlamentari per a intentar aprovar-la abans del final del pròxim estiu.