Des del 16 de març es pot aplicar el control de preus al mercat de l'arrendament en aquests municipis catalans

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat el Sistema estatal de referència de preus de lloguer que servirà perquè les CCAA que ho plantegin puguin declarar àrees de mercat residencial tensionado, segons la Llei d'Habitatge. També oficialitza la relació de zones tensionadas a Catalunya, per la qual cosa ja es podrà aplicar un control de preus als arrendaments en 140 municipis, entre ells les quatre capitals catalanes i importants ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Fins al moment, Catalunya és l'única regió que aplicarà un control al mercat de l'arrendament en aquests 140 municipis des que es va entrar en vigor la Llei d'Habitatge el mes de maig passat de 2023. Entre ells destaquen les capitals catalanes Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i les principals poblacions de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, com l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Mataró o Santa Coloma de Gramenet, al costat de Reus, a Tarragona.
En la resolució publicada en el BOE es recull el període de vigència durant els pròxims tres anys, amb la possibilitat d'ampliar-lo amb caràcter anual. A més, i a petició de la Generalitat es redueix el nombre d'habitatges en propietat necessaris per a ser considerat com a gran forquilla en aquestes zones tensionadas a cinc unitats, en comptes de les 10 que comentaven en la Llei d'Habitatge. Aquesta possibilitat està recollida en la Llei d'Habitatge.
El diari oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat una modificació de la resolució anunciada l'agost passat per la qual el Govern català va declarar les àrees de mercat tensionado, per a esmenar els errors i que fos compatible amb el publicat en el BOE. Un pas que resultava necessari per a declarar els 140 municipis com a zones tensionadas.
La declaració d'una àrea com a mercat residencial tensionado suposarà, entre altres coses, limitar la pujada dels preus de les rendes o la modificació del règim de pròrrogues dels contractes en vigor, mentre que els petits propietaris podran obtenir més desgravacions en l'IRPF. Mentre els contracto en vigor continuaran renovant-se segons el contracte, el preu del lloguer en un nou contracte de lloguer entre particulars es basarà en el preu del contracte anterior (últim any + pujada del 3%), tret que realitzin obres de millora en l'habitatge, amb el que es podrà pujar fins a un màxim del 10%.
​D'altra banda, el BOE oficialitza l'Índex Oficial de Preus de Lloguer, que s'utilitzarà com a referència per als nous contractes d'arrendament en les àrees que es declarin com a mercat residencial tensionado. La taula serà d'obligat compliment per als nous arrendaments en els quals el propietari sigui una gran forquilla o per als habitatges que no hagin estat en lloguer en els últims 5 anys.
"La renda pactada a l'inici del nou contracte no podrà excedir del límit màxim del preu aplicable conforme al sistema d'índexs de preus de referència, ateses les condicions i característiques de l'habitatge arrendat i de l'edifici en què se situï", confirma el BOE.
L'índex porta disponible en la web del Ministeri des del passat 27 de febrer i després del termini oficial de consulta pública s'ha publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), amb alguns dies de retard a la data anunciada pel secretari d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas.
I és que aquest índex de preus ha rebut fins a sis al·legacions per part d'altres Administracions Públiques, entre elles la mateixa Generalitat de Catalunya o de Madrid, o d'associacions i empreses del sector.
El Govern català ha mostrat el seu rebuig a aquest Índex de preus de referència imposat pel Ministeri d'Habitatge i Agenda (MIVAU), i que sigui homogeni a tot l'Estat espanyol. De fet, la Generalitat catalana ha presentat al·legacions a l'índex de preus.
L'índex de lloguer del Govern torna a preus de 2017
L'índex de preus de referència del lloguer que ha aprovat el Govern mostra uns nivells de preus que estan allunyats de les rendes que un inquilí pot trobar en el mercat actual. En concret, utilitzant en tots dos casos la secció censal com a unitat bàsica i utilitzant els mateixos sistemes de ponderació, les dades basades en la mostra anunciada en idealista al febrer de 2024 ofereixen un preu per metre quadrat de 11,6 euros, mentre que l'índex del ministeri es queda en els 7,9 euros: un 32% més baix, segons un estudi realitzat per idealista.
Utilitzant la mostra de la mateixa data que el Ministeri (2022), la diferència és també molt rellevant (-19%). Aquest nivell de preus és pràcticament el mateix que el que va registrar Espanya l'any 2017 (quan era un 2% més sota el preu de mercat que el que marca l'índex per a 2022), però amb una diferència significativa: actualment hi ha un 23% menys oferta d'habitatges en lloguer permanent de la qual hi havia en 2017.