Després de la Sentència de 23 de Desembre de 2015 del Tribunal Suprem, punt d'arrencada per a la reclamació, per part dels consumidors, de la clàusula sobre les despeses de constitució del préstec hipotecari i les seves conseqüències, es van succeint en cascada diferents resolucions de l'Alt tribunal que acoten o delimiten el que en definitiva es pot reclamar i deu ser concedit pels Jutjats de 1a Instància (Jutjats uniprovincials en aquest cas) i audiències provincials.

La sol·licitud de nul·litat de qualsevol clàusula per abusivitat, conté dues parts que resulten completament inseparables: 1) l'acció de la pròpia nul·litat i 2) les conseqüències que inevitablement es deuen derivar d'aquesta nul·litat. És a dir, no es tracta de dues accions o sol·licituds, com les entitats financeres pretenen fer veure als jutjats, a través de les contestacions a les demandes que plantegem els advocats dels consumidors.

I les conseqüències concretes de la declaració de nul·litat de la clàusula de despeses continguda en un contracte de préstec amb garantia hipotecària ja s'han definit amb certa claredat pels òrgans jurisdiccionals: la devolució, per part de qui va haver de fer el pagament i no ho va fer, d'aquells imports a què estava obligat, carregant indegudament al prestatari aquesta obligació a través de la imposició d'una clàusula de totes totes abusiva.

És a dir, a través de la imposició de la clàusula despeses, el banc prestador provoca un "empobriment" en l'economia del prestatari, el que a "sensu contrari" genera un enriquiment injust a favor del banc, lucrant-se per tant indegudament, en no desemborsar aquelles quantitats a què està obligat per normativa.

Però aquestes quantitats que es corresponen amb les factures girades per tercers, concretament: notaria, gestoria, registre (i en alguns casos taxació), i que han resultat indegudament abonades pel consumidor prestatari, han de reportar uns interessos a favor de qui va fer el pagament i no va haver de fer-ho; interessos que hauran de ser satisfets per qui va obtenir un benefici indegut, i va imposar la clàusula abusiva.

El dubte de quin sigui el dia d'inici per al càlcul d'aquests interessos sobre les quantitats a retornar, s'ha vist sembrada en les diferents sentències dictades pels jutjats que entenen d'aquest tipus de procediments:

Uns deien que es tractaven d'uns interessos que s'haurien de calcular des de la data en què es va fer la reclamació extrajudicial al Banc (fins i tot alguna Sentència s'ha dictat que indica que malgrat aquesta reclamació, els interessos s'han de calcular des de la data de interposició de la demanda judicial), en virtut de la regla general establerta en el Codi Civil.
D'altres, però van decidir aplicar els efectes de la nul·litat de l'article 1.303 del Codi Civil, indicant que els interessos s'haurien de calcular des de la data en què es van fer els pagaments pel deutor hipotecari. No obstant això, aquesta última norma ha generat dubtes quant a la seva aplicació, ja que no es tracta d'un reintegrament literal entre les parts, sinó d'un abonament per part del Banc d'allò que hauria d'haver pagat (i que van rebre tercers aliens a ell), i que ho va fer un altre com a conseqüència de la imposició de la clàusula abusiva.
Finalment, ha estat el Tribunal Suprem, qui en Sentència dictada en Ple (és a dir, crea Jurisprudència) el passat 19 de desembre, ha declarat que els interessos sobre les quantitats que ha de percebre el consumidor, es meriten des del moment en què el banc va rebre el pagament indegut per pagar les factures generades per tercers, produint-se a favor de l'entitat un benefici indegut, aplicant per analogia la mala fe de l'predisponent.

De tots és conegut que en la mateixa data de signatura del contracte de préstec, o fins i tot en alguna data anterior, els prestataris han de realitzar una provisió de fons al Banc, per tal que aquest aboni les factures que es girin per les despeses de constitució de la hipoteca. Doncs bé, els interessos legals de les quantitats realment abonades ja que sigui condemnat en sentència finalment l'entitat demandada, es meriten precisament des d'aquesta data (la de la provisió de fons), incrementant-se en dos punts tals interessos a partir de la data de la sentència que es dicti.