El Govern portarà al febrer al Consell de Ministres els convenis amb l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a poder començar a concedir les dues línies de crèdit que va aprovar l'any passat, una de 2.500 milions per a avals hipotecaris de joves i famílies amb menors a càrrec, i una altra de 4.000 milions per a la promoció de 43.000 habitatges en lloguer assequible.

Així ho va avançar la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, en la seva compareixença en el Congrés, on va abordar les principals línies del nou Ministeri creat en aquesta legislatura amb l'objectiu de consolidar el que l'Executiu de Pedro Sánchez ve dient “el cinquè pilar de l'Estat de benestar”.
​Totes dues línies d'avals van ser aprovades el passat 9 de maig de 2023, amb Raquel Sánchez al capdavant del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, llavors titular de les competències en Habitatge.
Rodríguez va assenyalar que la línia d'avals hipotecaris pretén “pal·liar” les “urgències” en algunes zones d'Espanya on “resulta tan o més car el lloguer que la lletra de la hipoteca i tal vegada no s'accedeix als segons per falta d'uns recursos o uns estalvis previs”.
Les línies d'avals donaran cobertura fins al 20% de la compra d'un primer habitatge a persones de fins a 35 anys amb uns ingressos inferiors als 37.800 euros a l'any, límit que s'amplia un 70% per a famílies monoparentals, fins als 64.000 euros, i al doble, fins als 75.600 euros, si la hipoteca la signen dues persones. A més, s'incrementarà en 0,3 vegades el Iprem, uns 2.520 euros bruts anuals, per cada menor a càrrec.
Segons càlculs de l'Executiu, podrien beneficiar-se unes 50.000 persones, encara que al maig la intenció de l'Executiu era que tot aquell que compleixi les condicions pugui accedir a ella. Es podrien sol·licitar fins al 31 de desembre de 2025, amb opció a dos anys de pròrroga. A més, s'introduirà un “límit màxim de taxació de venda” de l'habitatge a adquirir que es definirà “en funció de l'àmbit territorial”.
En qualsevol cas, l'aval no anava a poder superar el 20% del valor de l'immoble, tret que l'habitatge adquirir tingui una certificació energètica mínima ‘D’, que elevarà l'aval fins al 25% del valor.
El termini de l'aval atorgat serà per un màxim de 10 anys amb independència del termini d'amortització del préstec i de l'existència o no de període de carència. La resta de les condicions financeres s'establiran en el contracte d'aval a formalitzar entre l'ICO i les entitats de crèdit.
4.000 MILIONS EN PROMOCIÓ
Sobre la segona línia de crèdit, la ministra d'Habitatge va assenyalar que pretén “millorar l'oferta” amb fórmules de “col·laboració públic-privada” per a “mobilitzar el finançament a un preu més reduït que el de mercat”.
Segons va aprovar l'Executiu al maig, l'objectiu és posar a la disposició de la ciutadania fins a 43.000 habitatges en edificis energèticament eficients, que hauran de destinar-se al lloguer social o a preus assequibles durant, almenys, 50 anys.
Així, el Ministeri distribuirà, a través de l'ICO, els fons europeus en forma de préstecs a llarg termini per a la construcció d'habitatge, sobre sòl públic o privat, i per a la rehabilitació d'edificis, tant de titularitat pública com privada, que vagin a destinar-se a habitatge habitual en lloguer social o assequible.
Els fons van dirigits a promotors públics o privats i finançaran des de l'adquisició de sòl públic o privat i la construcció d'habitatge nou, fins a l'adquisició d'edificis públics o privats per a rehabilitar i/o les actuacions de rehabilitació.
El desemborsament de tots els fons als beneficiaris es completarà abans del 31 d'agost de 2026. Les obres es podran executar en un termini d'entre quatre i vuit anys des de la formalització del préstec, en funció del tipus d'actuació i els seus condicionants, amb opció a pròrroga.
L'ICO exercirà el paper d'intermediari financer i canalitzarà els fons europeus cap als promotors directament o a través d'entitats financeres. El Ministeri i l'ICO signaran un conveni en el qual es fixi el tipus i condicions dels préstecs i s'asseguri el compliment dels requisits de la normativa reguladora del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, així com la definició dels detalls sobre potencials beneficiaris, control i auditoria dels préstecs, entre altres.