El Govern espera que la Llei d'Habitatge estigui aprovada a l'octubre com a tarda

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, espera que el Congrés aprovi la Llei d'Habitatge, que es troba en tràmit de negociació de les esmenes, "en els pròxims mesos, al setembre-octubre a tot tardar".

"Hem de ser positius, perquè aconseguirem aprovar aquesta Llei d'Habitatge", ha dit Sánchez aquest dimecres en una entrevista amb Radiocable recollida per l'agència Europa Press.

La ministra ha recordat que, dins d'aquesta normativa, es regula "específicament" la limitació de les rendes del lloguer, una mesura amb la qual el Govern espera facilitar l'accés a l'habitatge, sobretot entre els joves i els col·lectius més vulnerables.

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) pretén amb aquestes polítiques "respondre a una necessitat bàsica dels ciutadans, que és accedir a un habitatge digne, assequible i adequada". En aquesta línia, el president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar aquest dimarts, durant el Debat sobre l'Estat de la Nació, el desbloqueig de la 'Operació Campament' per a la construcció de 12.000 habitatges en el sud de Madrid.

La titular del Mitma ha explicat aquest dimecres que l'impuls d'aquest projecte ha estat possible gràcies "a un acord amb el Ministeri de Defensa", després de més de 30 anys de bloqueig, dels quals ha responsabilitzat al Partit Popular. D'aquests 12.000 habitatges de la 'Operació Campament', el 60% seran habitatge protegit públic i el 40% d'habitatge lliure.

"És una mesura més dins de totes aquestes que estem adoptant perquè els ciutadans, els joves en aquest cas, puguin iniciar el seu projecte de vida i assegurar que les famílies no visquin l'accés a l'habitatge com un autèntic drama, com un llast que no es poden permetre", ha afegit la ministra.

Raquel Sánchez també ha respost a les crítiques sobre les mesures anunciades el dimarts pel president del Govern, com per exemple el nou impost a bancs i elèctriques, i ha defensat que totes les adoptades fins al moment "tenen un objectiu clar" i han resultat "eficaços".

La ministra s'ha referit a la "excepció ibèrica", que va permetre baixar la factura de la llum "entorn del 15%", i ha assegurat que aquestes decisions es prenen "pensant l'impacte que poden tenir i controlant com reacciona el mercat" per a evitar "que l'impacte d'uns impostos com aquests al final recaiguin en la butxaca dels usuaris".

Sánchez ha volgut transmetre "un missatge de tranquil·litat" als ciutadans i ha garantit que aquest Govern demostra les seves paraules "amb fets" i té l'"objectiu clar" de "protegir les classes mitjanes i treballadores". "Anirem per totes per a defensar els interessos de la majoria social", ha recalcat.

La ministra també s'ha referit a una altra de les mesures anunciades pel president del Govern, Pedro Sánchez, com la gratuïtat dels viatges en rodalia, rodalíes i mitjana distància de Renfe, l'objectiu de la qual ha defensat que és "ajudar les famílies i a les empreses a fer més fàcil que arribin a final de mes". A més de per a ajudar a combatre la inflació, Raquel Sánchez ha assenyalat que aquesta mesura permetrà fomentar l'ús del ferrocarril, que és el mitjà de transport més sostenible, per la qual cosa contribuirà també a un dels principals objectius del Govern com és reduir la contaminació canviant el vehicle privat pel transport públic.

Crítiques a la Llei d'Habitatge
La futura Llei d'Habitatge continua sent el blanc de les crítiques del món immobiliari i empresarial. Com a espera l'Executiu, la normativa podria entrar en vigor a la volta de l'estiu i són molts els efectes negatius que podria provocar en el mercat del lloguer i en els propietaris.

Daniel Cuervo, director general de l'Associació de Promotors Immobiliaris de Madrid (ASPRIMA) i secretari general de l'Associació de Promotors Constructors d'Espanya (APCEspaña), repassa en un estudi publicat per l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) quin impacte tindrà la llei tant en el mercat residencial com per als propietaris.

"Convé destacar que l'Avantprojecte ja ha generat un impacte negatiu en el sector i en el mercat de l'habitatge en el seu conjunt, fins i tot encara que no entrés mai en vigor. La inseguretat jurídica que ha generat un Avantprojecte amb tals mesures ha afectat directament les decisions d'inversió d'empreses les activitats de les quals són la gestió de sòl i la conseqüent promoció i construcció d'habitatge lliure i assequible", destaca Corb.

Recordem que el text planteja, entre moltes altres mesures, la limitació de les rendes dels habitatges de lloguer en aquelles zones considerades com a mercats tensionados, o l'obligació que els promotors destinin una part dels seus projectes residencials a VPO. Mesures els principals efectes de les quals seran els següents, segons Corb:

Empobriment patrimonial de totes aquelles persones físiques i jurídiques que són titulars d'un habitatge destinat a lloguer en estar els seus habitatges vinculats a la renda obtinguda.
Disminució de garanties dels creditors que tenen un deute vinculat a un habitatge destinat a lloguer, ja que, a través de la limitació de rendes, el valor de l'actiu disminueix.
Reducció de l'oferta actual d'habitatge de lloguer i reducció, també, d'oferta d'habitatge nou destinat al lloguer.
Desequilibri de mercat: increment de preus en reduir-se l'oferta d'habitatge en lloguer tant nova com usada.
Paralització generalitzada de l'activitat promotora i constructora d'habitatge nou per a la venda en estar obligats a destinar el 30% de la promoció residencial a VPO, la qual cosa suposaria una destrucció de més de 400.000 llocs de treball en tota Espanya. Una paralització que podria arribar al 90%.
Una menor recaptació impositiva per a les arques de les tres Administracions (estatal, autonòmica i local), a causa de l'aturada generalitzada de nous projectes. Tindria un impacte de més de 6.847 milions d'euros que deixarien de recaptar si la pralización arribés al 90%.
El cost social que suposa un mercat d'habitatges molt tensionado amb gravíssims problemes d'accés, retard de l'edat d'emancipació, demografia, etc.
Són molts els organismes que critiquen les mesures que inclou la Llei d'Habitatge, des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), fins a la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) o l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE). Invasió de competències, inseguretat jurídica, cop al dret a la propietat privada, incorreccions i plantejaments institucionals són algunes de les idees que han posat sobre la taula en els últims mesos.

Des del propi Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) també han reconegut que és una normativa que no aconseguirà complir les expectatives que ha generat, segons va reconèixer en un esdeveniment organitzat per ESADE Francisco Javier Martín, director general d'Habitatge i Sòl del Ministeri.