La llei de desnonament exprés aconsegueix escurçar i agilitar els desallotjaments i per prevenir-los el mercat ofereix des de portes especials fins a assegurances.

L'ocupació il·legal d'habitatges s'ha convertit en un negoci massa bo i fàcil per a les màfies i, per això, el nombre de usurpacions no deixa de créixer. L'última dada de què disposa la Secretaria d'Estat de Seguretat correspon a 2017, quan es va registrar la xifra més alta dels últims cinc anys: 10.619 ocupacions il·legals denunciades o investigades per les forces i cossos de seguretat. Es tracta d'un 5,8% més que l'any anterior (9.998). Catalunya (4.123) i la Comunitat de Madrid (1.466) van ser les regions més castigades. I, per ciutats, va ser Barcelona, ​​amb 3.072 denúncies, segons el Ministeri d'Interior.

Es calcula que a Espanya hi ha més de 87.000 habitatges ocupats de manera il·legal, segons l'Institut Cerdà. En l'ombra hi ha les que no es denuncien per por o coaccions, de manera que podrien superar les 100.000. I el que és pitjor: no només ha canviat el perfil del que ocupa, sinó també del tipus d'habitatge. "Ens trobem cada dia amb problemes en xalets i urbanitzacions de luxe. El okupa ja no és només una família sense recursos. La xacra són les màfies que proliferen", adverteix Óscar Aragó, director general de VPS, multinacional d'instal·lació de sistemes antiokupes.
Però els propietaris tenen des de fa sis mesos un nou aliat en el seu bàndol. La nova llei de desnonament exprés (Llei 5/2018, de 11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil) compleix mig any i, tot i que és aviat per treure conclusions, ja es poden veure millores pel que fa a l'viacrucis anterior que suportaven milers de persones i que podia allargar-se fins a dos anys.
La millora més important és que permet als propietaris acudir a un judici civil de desnonament per recuperar la possessió de les seves propietats en un curt període de temps i amb menys costos. "Ara la via civil és la forma més ràpida i adequada per solucionar la majoria d'ocupacions", diu Josep Maria Güell, d'Habitat Advocats. Fins a juliol de 2018 la legislació processal no disposava d'instruments ràpids i eficaços. "Es deia a la policia per identificar els ocupants i obrir la via penal, la qual cosa era un autèntic calvari", apunta Güell. Els processos eren tan llargs i poc efectius que els afectats preferien pagar diners a l'okupa perquè abandonés la casa.
La llei introdueix mesures que, per a aquest advocat, suposen un gran pas. "S'adopta una mesura cautelar ràpida i és que l'ocupant acrediti en un termini de cinc dies, des de la notificació, l'existència de títol jurídic de la casa (contracte de lloguer, escriptura de compra ...)". Si no ho fa, el jutge autoritza el desnonament, acordant data i hora de llançament. I, a més, la interlocutòria no és susceptible. "El que pot alentir el procés és que l'ocupant contesti a la demanda manifestant que té un títol que l'habilita a estar a la casa, que sol ser fals o sense valor jurídic", argumenta Güell.

La nova norma protegeix els propietaris i també a les administracions públiques amb habitatge social, que poden reclamar aquestes cases per a la seva veritable finalitat: donar un sostre a les persones en situació d'exclusió social. Però no inclou a entitats financeres, promotores ni fons d'inversió. "Creiem que pot ser l'escletxa que aprofitin les màfies per ocupar un ampli parc d'immobles de fons voltor i bancs", opina José Fuster, director comercial de VPS.
Tot i que la via civil no distingeix entre habitatge habitual o segona residència, està més pensada per a l'últim cas. Perquè "si els okupes entren al teu habitatge habitual perquè t'has anat a comprar el pa o de vacances, que no conec cap cas, és un delicte de violació de domicili i, en aquest cas, cal trucar a la policia immediatament" , recalca Jesús Sánchez. En aquest cas, la immediatesa és la clau perquè la policia pugui treure els ocupants sense un procés judicial "a l'considerar-se un delicte flagrant, és a dir, l'ocupació s'està produint o acaba de passar i hi ha testimonis", diu Celdrán.

D'assegurances a portes

La proliferació de màfies no només ha motivat canvis legals que, per cert, no han acabat. Aquesta setmana el PP proposava penes de presó per als okupes i desallotjaments policials en 24 hores. Entorn de l'ocupació s'ha dissenyat una bateria de productes i serveis per a tractar d'evitar les ocupacions. Moltes companyies d'assegurances cobreixen les despeses judicials de la desocupació en les seves pòlisses multirisc de la llar. És el cas de Mútua de Propietaris, que també es fa càrrec de les despeses per reclamar els danys en l'habitatge. El ofereix des de l'any 2007. "Cada vegada més els clients ens preguntaven per cobertures específiques per a la problemàtica dels okupes", assenyala José Luis Marín, director tècnic i de sinistres de Mútua de Propietaris. També Mapfre garanteix la protecció i ajuda a l'assegurat per emprendre accions penals i civils. A més, "la cobertura d'assistència jurídica cobreix l'apropiació indeguda de béns fins al límit assegurat, així com els actes vandàlics". Així mateix, Arag compta amb una assegurança que garanteix la defensa i reclamació dels drets com a propietari.

Però com més val prevenir que curar, els propietaris més temorosos tenen un vast mercat de productes dissenyats per evitar la puntada a la porta. "El 2018 la instal·lació de sistemes antiokupa ha augmentat més del 50%. Ja no només són els grans grups inversors, sinó que el nombre de particulars que lloguen aquests sistemes per protegir els seus habitatges buits és cada vegada més gran", assenyalen en VPS. Aquesta empresa de seguretat compta amb més de 15.000 immobles protegits. Entre els seus productes estan portes i pantalles d'acer que permeten l'entrada autoritzada mitjançant claus de seguretat; alarmes sense cablejat per a pisos buits; i portes amb pany electrònic per controlar l'accés de forma remota. "La porta i finestres d'acer i sense pany ronda els 120 euros al mes i redueixen les probabilitats d'ocupació per sota de l'1%", diu Óscar Aragó. En la signatura STM Seguretat, que ofereix més de 400 serveis diaris, el que més demanen els clients també és la porta antiokupa per 70 euros al mes (dos al dia); i l'alarma per a cases desocupades. Tots dos productes costen 140 euros al mes.